dilluns, 29 de novembre del 2010

Josep Moya:"Els pares que van protagonitzar el " Prohibit prohibir "del maig del 68 es van equivocar"

El fenomen "ni-ni" i l'alt fracàs escolar deriven de la pèrdua de la noció d'autoritat en la generació dels progenitors, segons el psiquiatre

Text traduït automàticament de la Vanguardia.
Josep Moya (Barcelona, 1954) és psiquiatre i dirigeix el Observatori de Salut Mental de Catalunya des de la seva creació el 2007. També és coordinador científic del Servei de Salut Mental de l'hospital Parc Taulí i membre de la Fundació - Institut Universitari del mateix centre hospitalari sabadellenc. Va ser l'encarregat de tancar el cicle de conferències Ser adolescent avui al CosmoCaixa de Barcelona, la passada setmana.
Com són els nostres nens i joves d'avui?
Són l'expressió de la societat i d'una topada entre la crisi i les expectatives prèvies. Tenim uns nens i adolescents educats en una època d'abundància, envoltats d'objectes meravellosos-consoles, portàtils ... - que els mitjans de comunicació pintaven com a fonamentals i molt assequibles. Però ara resulta que la cosa s'ha trastocat i que les famílies amb prou feines arriben a final de mes, l'accés al món laboral s'ha complicat molt i aquella abundància ja no existeix.

Quins són els problemes o els trastorns que, segons la seva visió d'especialista, afecten més joves avui en dia a Catalunya?
Els de conducta oposicionista o desafiant. Cap als pares, els docents, a l'escola, al carrer ... És el símptoma d'un problema molt més ampli i de fons. Tinguem en compte que no tots els conflictes o malestars necessàriament es deuen a trastorns mentals, que últimament ens entestem en trastorn tot.

I segons els mateixos joves? Què malestars perceben com els més greus de la seva generació?
Els mateixos, els de conducta. Com a subjectes o com a patidors d'aquests. Hem fet un estudi en diverses escoles , per encàrrec de la Generalitat, i els nens ens expliquen en les entrevistes que en la seva classe hi ha agressions freqüents entre companys del mateix curs, diuen que falta de disciplina, que alguns companys que es riuen del professor, ens expliquen que s'avorreixen, que la violència forma part de les relacions quotidianes ...

¿Aquests trastorns de conducta són la raó fonamental de l'actual malestar en l'ensenyament?
És una de les raons però no l'única. L'altra és la desmotivació de l'alumnat pel coneixement. Els docents es queixen que en el seu intent de transmetre un coneixement, no troben receptivitat. Ja no els interessa.

Per què ja no els interessa?
Una de les coses que més ens responen els alumnes és que no li veuen la utilitat a allò que se'ls ensenya, no veuen com els podrà ajudar a construir el seu projecte de futur.

Fa 30 anys tampoc havia de semblar precisament útil la llista dels reis Godos.
Tampoc. Però el professor o els teus parells et convencien i que sí que et serviria algun dia per obtenir un treball o passar unes oposicions, que et donaries compte més endavant. I això és el que ja no té credibilitat. L'autoritat de l'adult, el reconeixement al seu saber i la conveniència d'escoltar, trontollen.

Insisteixo: Per què?
És un canvi progressiu que comença amb el Maig del 68, durant la joventut dels actuals pares. Aquestes famílies i actors que el van protagonitzar probablement es van equivocar quan deien aquesta famosa frase de "Prohibit prohibir". A partir d'aquest lema sorgeixen avui respostes radicals, rígides, ferotges, que reivindiquen l'autoritarisme contrari. I en aquest sentit el ressorgir d'alguns grups neonazis podria ser una conseqüència tardana del 68.

A Catalunya tenim al voltant d'un 40% de fracàs escolar. Quants naufraguen per aquest magma inestable de valors i tots per desordres de conducta?
L'existència de trastorns no justifica el fracàs escolar. Ja sé que hi ha col.legues meus que afirmen que el fracàs escolar a Catalunya es deu únicament a trastorns mentals o de conducta no diagnosticats. A mi em sembla que no, que és tan alt perquè la problemàtica de fons amb els valors no genera les condicions adequades per a la transmissió del coneixement. Per això el nostre sistema educatiu no resulta motivador ni per als que van retardats en l'aprenentatge ni per als que van sobrats.

Quin balanç fa de la introducció de psicòlegs a les escoles?
Molt bona. En aquest estudi per al Departament d "Educació justament donem suport que els docents tinguin un suport clínic amb dues funcions primordials: detectar i derivar a especialistes possibles trastorns greus i capacitar al professor per reaccionar adequadament davant d'una crisi a l'aula o un comportament simptomàtic.

Tindrà limitacions, però.
Les hores de tutories no poden ser reduïdes, perquè hi ha nens que les necessiten com aigua de maig. Una altra limitació són les famílies que tenen una actitud hostil cap al docent o que qüestionen sistemàticament els informes de l'escola. I la xarxa de salut mental infantojuvenil ha de donar una resposta ràpida un cop detectada una situació molt greu en una escola, sinó que li donin visita per dos mesos després. Els centres estan molt col.lapsats, però han de trobar vies per accelerar l'atenció als casos més greus.

Volia preguntar sobre els ni-nis, sobre aquells que veritablement ho siguin i vegin passar els dies i els mesos apoltronats al sofà de casa dels seus pares. ¿Darrere d'alguns d'ells pot haver un trastorn?
Alguns casos segurament hi haurà, però la majoria pateixen una preocupant manca de responsabilitat, entesa com la capacitat de fer-se càrrec de les pròpies decisions i les seves conseqüències. Em fa la sensació que davant la frustració d'aquestes expectatives d'èxit fàcil, no tenen els recursos personals per afrontar el context actual, perquè no van ser educats per l'escassetat sinó per l'abundància.

¿Cantar les quaranta els fa espavilar?
No Ja no podem tornar a la infància i tornar-los a educar per al nou context. No porta a cap lloc criminalitzar i dedicar tota classe de desqualificatius, que si ets un gandul, que si ets un irresponsable ... No dóna bons resultats. Alguns fins i tot es cuirassades i quedaran encara més inhibits. Possiblement necessiten molt més un suport individual, parlar amb algú i compensar els recursos que no té.

Quan ha de saltar l'alarma que un possible trastorn mental?
Quan un mateix símptoma es dóna en tots els entorns. Hem vist molts nens que són moguts a classe d'una assignatura, però no ho són en unes altres, o no ho són quan veuen la televisió tres hores, jugant a l'ordinador o fins i tot fent una tasca escolar que els motiva.

Hi ha nens hiperpasivos també, encara que se'ls nom menys que als hiperactius.
Perquè no fan soroll, és clar. Es tracta de nens apàtics, que no fan soroll, que no mostren interès per massa coses. Cal explorar cada cas i veure que darrere no hi hagi una depressió o un altre problema greu.

Parli'm de la depressió infantil a Catalunya. La seva prevalença és rellevant?
Bastant. Arriba a entre un 10% i un 15% dels menors, més o menys. Un nen de 10 o 12 anys pot entrar en situacions depressives i manifestar a través de trastorns de la conducta. Per això és tan important que quan es detecta un trastorn, l'especialista parli amb el nen o adolescent, mantinguin una conversa en persona, llarga. Els desencadenants més habituals són les crisis familiars i la sensació de no trobar el seu lloc a la vida, per sentir-se inútils o no arribar als nivells d'aprenentatge dels altres ...

Tanta complexitat estructural i de valors és descoratjadora. Alguna recepta que estigui al nostre abast?
Conversar. I em refereixo a converses llargues. Els professors amb els alumnes, els professionals de la salut mental amb els docents, aquests amb les famílies, els fills amb els seus pares ... Només des de la conversa arribarem a la detecció. I superar el sentiment de culpabilitat per assolir una actitud de responsabilitat, de fer-se càrrec de la situació. Són tan complexes les causes dels trastorns, que l'únic sensat és incidir en aquells factors que estan a les nostres mans, com la capacitat de parlar i escoltar. 


Fons IME: http://ime.olot.cat/default.aspx?NIVELL0=50&ACCIO=PORTAL

dijous, 18 de novembre del 2010

Ser feliç pot ser un obstacle

Conec un adolescent que em té molt preocupada. Va néixer en una bona família acomodada. És extrovertit, optimista i sembla caure bé a la gent. És relativament agraciat i té una intel ligència mitjana. Gaudeix de bona salut, no fuma, no consumeix drogues ni abusa de les begudes alcohòliques. El problema que té és que mai en la seva vida ha hagut d'esforçar-se per res...

Being happy is a serious handicap By Lucy Kellaway
FINANCIAL TIMES - Published: November 7 2010 20:54

Llegir la notícia en en el seu context original: Financial Times
Llegir la notícia en: Expansion.com


dijous, 4 de novembre del 2010

Sugata Mitra. Nous experiments en autoaprenentatge

Juliol 2010. L'investigador en educació Sugata Mitra aborda un dels majors problemes de l'educació: els millors professors i les millors escoles no són on més se'ls necessita. En una sèrie d'experiments de la vida real anant des de Nova Delhi, passant per Sud-àfrica, fins a Itàlia, li va donar als nens accés auto-supervisat a la web i va veure resultats que podrien revolucionar com pensem sobre ensenyament.





















Cliqueu a view subtitles, dins del vídeo, per configurar i veure els subtítols.